L'or pujant
El 1933, es va produir un esdeveniment als Estats Units que va acabar essencialment amb l'era de la Gran Depressió. L'economia del país estava en crisi, i el govern va decidir nacionalitzar tot l'or dels ciutadans.
Es va anunciar que les monedes i les barres d'or ara no podien estar amb els ciutadans, i es va ordenar lliurar-les voluntàriament i obligatòriament a canvi de dòlars.
El 1933, es va produir un esdeveniment als Estats Units que va acabar essencialment amb l'era de la Gran Depressió. L'economia del país estava en crisi, i el govern va decidir nacionalitzar tot l'or dels ciutadans.
Es va anunciar que les monedes i les barres d'or ara no podien estar amb els ciutadans, i es va ordenar lliurar-les voluntàriament i obligatòriament a canvi de dòlars.
El tipus de canvi es va establir com el patró or: 20 dòlars i 67 cèntims per unça troy. La gent es va veure obligada literalment a renunciar a les seves reserves d'or perquè el govern pogués imprimir més diners.
Quan l'or va arribar a canvi de dòlars, aquests diners van entrar immediatament a l'economia i van estimular la seva activitat.
Un any més tard, quan la gent donava el seu or a 20 67 cèntims de dòlars l'unça, es va aprovar la Llei de reserva d'or. En primer lloc, va prohibir l'intercanvi de dòlars per or i, en segon lloc, va establir un nou preu: 35 dòlars per unça.
Imagineu aquesta situació: els ciutadans van donar el seu or per 20 67 cèntims de dòlar, i després se'ls va informar que el seu valor ja és de 35 dòlars. El govern en va fer diners.
Així doncs, tenim un dòlar que es converteix en el centre del sistema monetari global i dels pagaments globals. El dòlar està recolzat per or, es pot canviar per ell i altres monedes es poden canviar per dòlars. On va portar això?
Molts països han decidit que també és beneficiós per a ells portar el seu or als EUA i canviar-lo per dòlars. Així doncs, els EUA imprimien cada cop més dòlars, i la moneda mateixa es va utilitzar activament a tot el món.
Però el sistema de Bretton Woods (el dòlar està recolzat per l'or) no estava destinat a convertir-se en el punt final del desenvolupament dels sistemes monetaris mundials. Com més s'utilitza el dòlar al món, més es necessita.
Però si el dòlar està realment recolzat per l'or, no podeu agafar més dòlars i imprimir-los.
El president francès Charles de Gaulle va decidir exercir el seu dret basant-se en el sistema de Bretton Woods: canviar dòlars per or. Els dòlars estan dotats d'or, la qual cosa significa que es poden canviar per aquest metall preciós.
Els EUA inicialment es van resistir a aquesta idea, dient que el dòlar és una moneda fiable, per què necessitem or? No obstant això, van canviar dòlars per or. D'altres van seguir l'exemple, fet que va tenir un impacte negatiu en el dòlar i la seva hegemonia al món.
Aleshores els EUA van començar a pensar com podrien sortir d'aquesta situació.
El 1971, el president Richard Nixon va anunciar que els Estats Units eliminaven unilateralment l'intercanvi de dòlars per or. Ara tothom pot utilitzar dòlars, però no hi ha canvi per or.
És a dir, el que els Estats Units van fer als seus propis ciutadans a la dècada de 1930 ara s'ha repetit a tot el món.
Després que el dòlar es va desacoblar de l'or, el metall preciós es va convertir en un actiu flotant i va mostrar un període clau de creixement, augmentant-se per deu.