Preus de l'or - ahir i avui
Hi va haver una època en què els bancs estatals d'una sèrie de països garantien l'intercanvi dels seus bitllets per or a un preu determinat, de vegades la massa d'or apuntava directament al bitllet.
El 1717, Newton, que, a més de tots els seus èxits científics, també era governador de la Royal Mint, va introduir de facto el patró or fixant una taxa fixa de lliura esterlina a l'or. En aquella època ja existien els primers bancs centrals: el Banc d'Amsterdam (1609), el Banc d'Anglaterra (1694), el Banque Generale francès (1716). Tot i que Newton va vincular el valor de la lliura a l'or el 1717, el patró or no es va introduir oficialment a Anglaterra fins 100 anys més tard, el 1816, després de la victòria sobre Napoleó.
Hi va haver una època en què els bancs estatals d'una sèrie de països garantien l'intercanvi dels seus bitllets per or a un preu determinat, de vegades la massa d'or apuntava directament al bitllet.
El 1717, Newton, que, a més de tots els seus èxits científics, també era governador de la Royal Mint, va introduir de facto el patró or fixant una taxa fixa de lliura esterlina a l'or. En aquella època ja existien els primers bancs centrals: el Banc d'Amsterdam (1609), el Banc d'Anglaterra (1694), el Banque Generale francès (1716). Tot i que Newton va vincular el valor de la lliura a l'or el 1717, el patró or no es va introduir oficialment a Anglaterra fins 100 anys més tard, el 1816, després de la victòria sobre Napoleó.
Aleshores, la lliura esterlina britànica era considerada la moneda més estable del món. I això estava justificat, perquè en qualsevol moment es podia lliurar la lliura esterlina al banc i, a canvi, rebre or complet sense perdre la seva quantitat.
Aleshores, els EUA es van fer càrrec de l'obligació de garantir els bitllets d'or. El Congrés dels EUA va fixar el preu de l'or l'any 1792, però més tard es va obligar a canviar bitllets per or.
En altres països també es va intentar afegir or al paper moneda per declarar-ne la sostenibilitat. Aquests estats incloïen Bèlgica, Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, Rússia (va introduir el ruble d'or el 1897-1899), França i Suïssa.
Van formar un bloc d'or i van acordar un preu únic d'or per a ells. Això va facilitar el recàlcul dels tipus de canvi i la realització de liquidacions mútues.
Tanmateix, no tots els països eren constantment capaços d'assegurar el contingut d'or dels seus diners. Rússia es va retirar del Golden Pool el 1914 a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la Gran Bretanya el 1931, els EUA el 1971 (vegeu la taula 1).
1971 és la data de finalització real del període del patró or. Els governs de tots els països es van abstenir d'assegurar els seus diners en or. Al mateix temps, es va utilitzar un preu condicional de l'or de 35 dòlars EUA per unça per a acords mutus entre els països del bloc d'or.
L'any 1976, la decisió general dels participants del bloc d'or va deixar de considerar l'or com a mesura del valor de les monedes, el seu preu ja no es va mantenir artificialment. Com a resultat, l'or es va vendre com una mercaderia normal que es negociava en borsa i el seu preu va començar a augmentar ràpidament.
